dimecres, 30 de setembre del 2009

Lenta Agonia

Després d'un any, penso a vegades que aquesta agonia és ja a les acaballes, cap a un final inevitable o cap una lenta (també lenta) recuperació.

Els professionals esgotats, cremats i sense forces només veuen el patiment interior. Aquell treball en equip dels inicis és història. Com aconseguir que retrobin aquell esperit? Crec que aquesta és l'única esperança que queda: que tornin a treballar units, per a salvar units el projecte.

Després de tants i tants sacrificis, personals i professionals, no queden reserves de cap mena. Les forces, sota mínims, no són prou efectives.

Qui sap què en quedarà demà?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compartim?