L'absència voluntària és fruit d'una meditada decisió, un temps de reflexió... O és potser ara quan m'allunyo de la realitat del dia a dia, quan em prenc el temps de reflexió virtual compartida i a la vegada anònima? I tant.
Sigui com sigui, em plantejo canvis. Res que tingui una oferta sobre la taula. Tan sols analitzo on sóc, i què és realment el que vull fer. Sense poesia, sense metàfores. Treballo molt, amb molta intensitat i molta entrega. Una virtut i una condemna. Em sento corresposta? Lamentablement haig de dir que no. Són petites coses, alguna una mica més gran. Ho vull deixar? Suposo que no. Però analitzo la possibilitat teòrica de canviar, i tot i que tinc diferents camins que podria emprendre, res crec que podria encaixar amb la meva vida personal. I per a mi, això és el més important de tot.
En fi, ara toca continuar, però el meu caparró no deixarà de pensar-hi. Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Compartim?